L’Àrea de Serveis Socials genera i disposa d’una gran quantitat de dades a través de la seva eina de registre d’intervenció. Fins a l’inici del projecte, aquestes dades únicament s’emmagatzemaven per fer consultes puntuals i seguiments, i no s’empraven per extreure’n coneixement ni fer analítica de dades. Per tant, l’explotació d’aquestes dades pot possibilitar anàlisis robustes que poden ajudar en el treball que es desenvolupa a l’àrea. Aquestes constatacions van portar a la ideació d’un projecte que permetés crear una eina capaç de fer anàlisis i prediccions sobre la realitat social de la ciutat, treballant no només sobre la gran quantitat de dades de l’Àrea de Serveis Socials, sinó també combinant aquestes dades amb altres fonts d’informació. Amb la Universitat de Girona es va coincidir en la idea de crear un projecte que permetés introduir la intel·ligència artificial amb criteris ètics a la gestió dels serveis socials municipals.

L’eina Pigall està plantejada com una eina d’ús intern de l’Ajuntament, i la seva població objectiu són els tècnics de l’àrea. No obstant, aquesta eina està construïda en benefici dels habitants de la ciutat de Girona, atès que una millora en l’eficiència i la qualitat de l’atenció social repercuteix positivament en el conjunt de la ciutadania.

L’eina Pigall està dissenyada per permetre donar suport totes les actuacions que es fan a Serveis Socials i, en un futur, a altres àrees de l’administració local.
Pel que fa als programes, el projecte Pigall ha sigut finançat pels fons Next Generation – EU.

És necessari aclarir que la mateixa naturalesa del projecte ha fet impossible que les fases siguin estrictament cronològiques, perquè ha estat necessària certa flexibilitat per superposar tasques. Per aquest motiu, Pigall es concep com una eina viva, oberta a la incorporació de noves millores i revisions constants. Així i tot, entre el 2024 i el 2026, s’han establert 5 fases diferenciades:

- Detecció de necessitats

El projecte neix d’una sèrie de necessitats de l’Àrea de Serveis Socials. El primer pas consisteix a definir rigorosament aquestes necessitats, veure quines solucions es poden oferir des del Pigall, i si són tècnicament factibles. Es va detectar que les dades amb prioritat estratègica serien les relacionades amb la situació socioeconòmica de les persones, l’habitatge i dades sobre envelliment. Així, s’estableix que l’eina Pigall comença treballant sobre aquestes matèries.

En aquesta fase també es realitza una recerca bibliogràfica exhaustiva per identificar altres experiències similars que es puguin estudiar, i també per identificar quines tècniques estadístiques, matemàtiques i d’intel·ligència artificial es poden aprofitar per al projecte.

- Exploració i preparació de dades

S’identifiquen les dades disponibles dels Serveis Socials i s’analitza la seva qualitat, identificant com es poden millorar, processar i explotar per donar resposta a les necessitats identificades. Paral·lelament s’identifiquen dades externes a l’Ajuntament que siguin accessibles i que puguin ajudar a analitzar millor la realitat social de la ciutat, com ara els informes de l’INE, Idescat i altres fonts de dades.

- Desenvolupament de models predictius

Un cop analitzades i tractades les dades disponibles, es desenvolupen els programes i models predictius, que utilitzen eines estadístiques, matemàtiques i d’aprenentatge automàtic per extreure coneixement d’aquestes dades. Creació de models estadístics i d’aprenentatge automàtic per detectar riscos socials, anomalies i tendències futures. També es va crear el sistema d’avisos automàtics.

- Producció i desplegament tecnològic

Disseny i posada en funcionament de la plataforma digital i del visor web perquè els professionals poguessin consultar dades, informes i alertes. En concret, es creen: quadres de comandament, per consultar dades i generar informes a partir d’allà; simuladors d’escenaris de futur; quadres d'avisos per a la detecció d’anomalies o la predicció d’escenaris de risc; i les eines consultives, que ajuden a la tasca administrativa en tot aquest model.

- Testatge, validació i formació

Validació dels resultats amb els equips socials, ajustos finals del sistema i formació del personal en l’ús de l’eina i en la interpretació de dades.

L'ús de l'eina és constant i integrat a les decisions dels Serveis Socials, aspirant a ampliar el sistema a altres àmbits i necessitats. Per ara, l'accés a aquestes eines està restringit a tècnics gestors, amb certes responsabilitats, podent així garantir un ús reduït, controlat i amb formació específica. Per aquests motius, es van produir una sèrie de formacions formals on s’esperava no només ensenyar l’ús de l’eina sinó també generar coneixement a partir de l’experiència dels tècnics i plantejar millores.

480880.00

L’equip que s’encarrega de desenvolupar directament el projecte consta dels següents membres:

1 Tècnic del Departament de Planificació Estratègica i Innovació.
1 Treballador social.
1 Educador social.
1 Tècnic en Intel·ligència Artificial.
1 Enginyer de Dades.

A més a més, s’ha comptat amb la col·laboració constant d’un membre d'èXiT i un altre de l’OEIAC.

La infraestructura tecnològica de Serveis Socials constitueix la base sobre la qual es desenvolupa el projecte. Aquest entorn es fonamenta en l’ús de Citrix, que permet als usuaris connectar-se de manera remota als sistemes corporatius. Aquesta solució facilita un accés centralitzat, segur i homogeni, independentment del dispositiu utilitzat, i simplifica la gestió tècnica per part dels equips informàtics.

Tanmateix, per donar resposta a les necessitats específiques del projecte Pigall, s’han habilitat recursos addicionals fora d’aquest entorn virtualitzat. En concret, es disposa de dos ordinadors independents amb més capacitat de processament, que permeten treballar amb flexibilitat més alta, executar tasques més exigents i desenvolupar proves sense les limitacions pròpies de l’entorn Citrix.

A més, Serveis Informàtics ha proporcionat dos servidors dedicats que tenen un paper clau en el desenvolupament i desplegament del projecte. En un dels servidors s’ha instal·lat GitLab, que actua com a sistema de control de versions i repositori de codi, facilitant el treball col·laboratiu i la gestió dels canvis. En l’altre servidor s’hi executen eines orientades a l’operativa del projecte, com Apache Airflow, que permet definir i automatitzar fluxos de treball, i FastAPI, que s’utilitza per construir interfícies de programació d’aplicació (API) i exposar funcionalitats o dades a altres sistemes.

Pel que fa a la gestió de la informació, el projecte es recolza en Oracle Database i PostgreSQL com a sistemes de bases de dades principals. Paral·lelament, també s’usa Oracle APEX, que és la tecnologia adoptada per SSTI i que permet desenvolupar aplicacions de manera àgil directament sobre la base de dades.

En conjunt, aquests recursos configuren un entorn híbrid que combina la infraestructura corporativa amb solucions específiques del projecte, permetent treballar amb més autonomia, optimitzar processos i garantir alhora la compatibilitat i seguretat dins del marc tecnològic de l’organització.

L’eina Pigall s’ha construït a partir d’un diàleg constant entre tècnics socials, tecnòlegs i l’Acadèmia. Els mecanismes participatius que s’han impulsat han estat:

- Reunions periòdiques amb la Universitat de Girona pel seguiment i assessorament en la creació de l’eina.

- Reunions inicials amb els responsables dels diferents serveis de l’àrea de Servei a les Persones per identificar les necessitats a les quals ha de donar resposta l’eina.

- Reunions amb els responsables dels serveis per presentar i validar les funcionalitats de l’eina.

- Testatge de l’eina per part de responsables de diferents serveis.

1. Quadre de Comandament: Visor que permet mostrar gràfiques de dades, fer consultes a bases de dades de manera simplificada i generar informes automàticament amb dades agregades. Entre altres, automatitzen estudis envers el:

- Padró Municipal d’Habitants, on es reflecteix la població empadronada en una data determinada i permet analitzar l'evolució demogràfica del municipi, així com la distribució de la població per zones, edats o altres variables d'interès.

- IPC, a través de dades de l'INE, on mesura l'evolució dels preus de béns i serveis representatius de consum familiar al municipi o regió. Això permet visibilitzar com varia el cost de la vida al llarg del temps.

- Preu mitjà de lloguer, a través de les dades d'Idealista, l'objectiu és permetre visualitzar l’evolució dels preus oferts al llarg del temps, identificar tendències i facilitar la comprensió del mercat de lloguer a la ciutat.

- Despesa d’ajuts econòmics: Les dades inclouen els pagaments efectuats per l'Ajuntament en exercicis actuals i anteriors, així com els ajuts d’urgència concedits a usuaris, tenint en compte l'expedient, el concepte de l'ajut, l'import i la data de concessió.


2. Quadre d’avisos: permet detectar anomalies a la ciutat o fer prediccions a molt curt termini d’escenaris de risc. Totes aquestes anomalies són notificades i registrades en una taula d’avisos que pot ser consultada pels tècnics.

- Perfils de demanda d’ajuts: Agrupa les persones sol·licitants d’ajuts econòmics segons el seu perfil, cosa que permet estudiar l’evolució dels grups de població al llarg dels anys, i veure com evolucionaran en el futur immediat. Es genera un informe anual dels canvis de perfil que pot descarregar-se des de la taula d’avisos.

- Evolució de la demanda: detecta canvis de tendència en la quantitat de persones ateses en els serveis d’atenció social, i els notifica.

- Risc de pèrdua d’habitatge: alerta si es detecten persones i llars que puguin patir una situació de pèrdua d’habitatge en un futur pròxim.

- Vulnerabilitat en gent gran: identifica automàticament persones grans de Girona que presentin indicadors de risc de vulnerabilitat.


3. Escenaris de futur: conjunt de simuladors per fer prediccions a mitjà i llarg termini per preveure com evolucionarà la ciutat i les persones que hi viuen.

- Evolució del pressupost: el sistema informa d'en quin moment de l'any finalitzarà el pressupost destinat als ajuts econòmics d'urgència, a partir de l'anàlisi de la tendència dels anys anteriors.

- Risc de pèrdua d'habitatge: a partir de les variables de perfil socioeconòmiques seleccionades, i també de variables externes com l’IPC o el preu del lloguer, el sistema prediu si una família determinada pot estar en risc de pèrdua d'habitatge.

- Risc de vulnerabilitat en persones grans: a partir de variables de perfil, prediu si una persona gran pot presentar indicis de vulnerabilitat.


4. Eines de consulta: conjunt d’eines i funcionalitats per facilitar les tasques de gestió i administratives del personal de Serveis Socials. Actualment, hi ha disponibles eines per conèixer de forma sintetitzada com:

- Ajuts econòmics demanats
- Despesa agrupada
- Despesa per beneficiari
- Factura Teleassistència

El 27 de novembre de 2025, l’Ajuntament de Girona va organitzar una jornada per compartir experiències d’implementació de la intel·ligència artificial i les noves tecnologies als Serveis Socials. L’acte va consistir en dues ponències i una taula d’experiències per compartir experiències de projectes desenvolupats per administracions locals i un col·loqui final. L'equip de Pigall de l’Ajuntament de Girona va presentar “projecte Pigall, eina de planificació i suport a la presa de decisions” a la taula d'experiències.

Un altre element de difusió va ser quan l'equip de Pigall va ser convidat per la Universitat de Girona per presentar el Projecte Pigall a l’alumnat del màster en Ciència de Dades de la UdG. El propòsit d’aquesta activitat va ser oferir als futurs professionals de la ciència i l’enginyeria de dades una visió completa del cicle de vida d’un projecte de Business Intelligence desenvolupat dins de l’administració pública: des de la seva concepció a la seva implementació i documentació posterior. També es van explicar les maneres que aquesta eina d’intel·ligència artificial es fa servir per treballar en benefici de la ciutat de Girona.

La Secretaria de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya va convidar l’Ajuntament de Girona a presentar el projecte Pigall en l’edició del 2026 del Mobile World Congress. Durant aquesta participació es va poder presentar l’eina a un representant de la Secretaria i intercanviar experiències amb altres participants del congrés.

També s’ha col·laborat en la redacció de l’article “Modelling Together for AI-Based Social Services”, que s’ha publicat com a capítol del llibre “Participatory Modelling and Simulation to Improve AI-based Public Social Services”, on s’explora la integració de tecnologies algorísmiques a la provisió de serveis socials a tot el conjunt de l’estat espanyol. ISBN: 978-3-032-15282-4.

Per últim, la difusió també s'ha adreçat a la ciutadania a través de la web municipal i particularment a través d'un vídeo de YouTube que explica el projecte: https://web.girona.cat/relacionsexternes/nextgeneration/pigall

A nivell d’impactes, el Projecte Pigall ha suposat una transformació significativa en la manera com els serveis socials municipals planifiquen, gestionen i anticipen les necessitats de la ciutadania. La incorporació d’eines d’anàlisi de dades i intel·ligència artificial ha permès disposar d’informació actualitzada en temps real sobre la realitat social del municipi, fet que facilita una presa de decisions més rigorosa i basada en evidències. Al mateix temps, l’automatització de tasques administratives i de generació d’informes ha reduït càrregues de treball internes i ha millorat l’eficiència dels equips professionals.

Un altre impacte rellevant és la capacitat predictiva del sistema, que permet detectar situacions de risc social —com possibles pèrdues d’habitatge o vulnerabilitat en persones grans— abans que esdevinguin problemàtiques greus, afavorint així polítiques públiques més preventives i proactives. Finalment, el projecte també ha reforçat la col·laboració entre perfils socials i tecnològics dins l’administració, consolidant un model innovador, replicable i alineat amb criteris d’ètica pública i ús responsable de la tecnologia.

Externa

Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya

L’Ajuntament de Girona ha aconseguit:

- Desenvolupar una eina de suport a la presa de decisions basada en dades per millorar la planificació dels serveis socials.
- Integrar dades internes i externes per generar anàlisi, monitorització i prediccions de risc social.
- Garantir que la IA s’utilitzi com a eina de suport i no de substitució dels professionals.
- Incorporar criteris d’IA responsable des del disseny inicial del projecte.
- Establir mecanismes sòlids de transparència, supervisió i governança participativa.
- Assegurar la protecció de dades personals mitjançant una AIPD i mesures de privacitat des del disseny.
- Millorar l’eficiència dels serveis socials i l’atenció a col·lectius vulnerables.

El principal punt fort del Projecte Pigall és la seva capacitat per modernitzar els serveis socials municipals mitjançant l’ús de dades i intel·ligència artificial aplicada a l’interès públic. L’eina permet millorar la planificació, anticipar situacions de risc i optimitzar recursos, fet que incrementa l’eficiència i la qualitat de l’atenció social. També destaca que es tracta d’un projecte desenvolupat amb recursos públics i amb models oberts, la qual cosa facilita el control institucional, la transparència i la possibilitat de replicar-lo en altres administracions. Finalment, el projecte integra una perspectiva ètica i responsabilitat tecnològica, assegurant que la tecnologia serveix de suport a la decisió professional sense substituir el criteri humà.

A l'auditoria externa també es destaca l'exhaustivitat de la documentació, on es descriuen les dades utilitzades, els models emprats, les limitacions, i els processos de desenvolupament. El projecte aplica mesures rigoroses de protecció de dades: anonimització, agregació territorial, ús d’infraestructures segures, i compliment de la Protecció de Dades. Això facilita la traçabilitat i la rendició de comptes.

Un dels principals punts febles és la necessitat de reforçar la difusió interna i externa del projecte, ja que encara no és prou conegut dins d’altres àrees municipals ni entre altres administracions que en podrien replicar la metodologia. També cal tenir en compte que el treball amb dades sensibles exigeix processos estrictes de seguretat, protecció de dades i autoritzacions administratives que pot limitar l’accés a noves fonts d’informació i la incorporació de millores. A més, com qualsevol sistema tecnològic avançat, requereix manteniment continu, actualització tècnica i formació permanent dels professionals per garantir-ne un ús adequat i eficient.

A l'avaluació de la OEIAC es destaca que el projecte no incorpora encara una anàlisi de la petjada de carboni ni del consum energètic dels sistemes utilitzats, l'encara limitada participació laboral i la dependència de bases de dades externes per l'actualització d'algunes eines.

S’està proposant d’estendre l’eina Pigall a altres àrees de l’Ajuntament més enllà de Serveis Socials, com per exemple Medi Ambient o Educació. Més enllà d'això, l'avaluació proposa diverses línies de millora:

- Desenvolupar un pla de formació contínua per als professionals.

- Reforçar la col·laboració amb altres administracions per ampliar l’accés a dades.

- Incorporar la representació laboral en els espais de governança del projecte.

- Establir protocols permanents de monitoratge i revisió dels models predictius.

- Integrar indicadors d’impacte ambiental i sostenibilitat energètica en futures versions.

Un dels principis del projecte era construir una metodologia que es pogués adaptar amb facilitat a altres administracions públiques i a diferents àmbits de gestió més enllà dels serveis socials. És destacable l'orientació ètica i el manteniment del criteri professional humà, factors que converteixen el projecte en una experiència exportable i sostenible dins del sector públic.

Però si el que es vol és replicar el projecte a una altra administració, s’ha de tenir en compte que primer s’haurà de construir tota la infraestructura de dades, amb què es podria treballar en fases posteriors. A l'auditoria també es destaquen els següents criteris de transferibilitat a altres ens: accés adequat a dades, capacitació dels equips professionals i adaptació a les realitats socials i normatives de cada territori.